miércoles, 25 de mayo de 2005

Llunes & Musica...

Primer de tot agraïr-vos a tots els que llegiu el meu blog les visites i donar-vos les gràcies pels vostres comentaris, la veritat que això ajuda molt a seguir escribint, moltes gràcies! Com he llegit al blog de l’Anna ella observava la fotografia anterior amb una cançó, concretament aquesta: “Hird - I love you my hope”.
En aquesta següent fotografia us convido a que l’observeu escoltant una canço molt maca “Pearl Jam – Man of the hour” (B.S.O de la pel•lícula Big Fish). La fotografia està feta a una pista forestal de Premià, un divendres a la nit del més d’abril d’aquest mateix any amb el meu amic Ivan.

Aquí enlloc de sol està la seva companya…la Lluna. Els que em coneixeu ja sabeu que m’encanta “perseguir les llunes”. Crec que la lluna es deixa veure per la nit com una ànima latent, mentre nosaltres estem dormint (o no…) ella està amb nosaltres i vigila els nostres moviments, ella ho veu tot…(cases iluminades) I s’assegura de que les coses que tenim fixes a la nostra vida (muntanyes) no trontollin ni un pèl i no les perdem, s’avança a tots els entrebancs que sortiran al dia següent, és la primera en veure’ls i li dirà al sol per on ha de sortir per poder-los superar (núvols) i és la responsable de seguir donant vida (reflex sobre el mar) a totes les nostres memories i records que neden pel mar perquè no se’ns oblidin i sempre els recordem.

Espero que us provoqui la mateixa sensació de tranquilitat i benestar que em provoca a mi l’observació d’aquesta fotografia.

Fins aviat!

Formigueta.

lunes, 23 de mayo de 2005

A l'Alba...

Què ens suggereix l'alba??
Sempre que puc m'intento escapar a la platja per veure la sortida de sol, és un moment que m'inspira molta tranquilitat. Només cal estirar-se una estoneta a la sorra, esperar a que surti el sol i llavors retratar-lo, us asseguro que val la pena... La fotografia que mostro és de la platja de Màlaga una matí d'agost del 2004.


Un cop feta la fotografia, quan la tornes a mirar hi pots veure moltes coses a dintre, jo crec que cada foto te el seu significat i segur que se'n poden trobar mils...I depenent del moment de la teva vida on en trobes pots trobar unes coses o unes altres. Ara us comentaré el que jo hi veig en aquesta fotografia...

Començaré describint les coses més generals, al veure la foto pots pensar que el dia comença o acaba, per mi al mirar aquesta foto és quan comença un nou dia. El sol representa la vida de la persona, de l'ésser humà, que lluita per donar llum i obrir-se pas al món.
Els núvols per on intenten sortir els rajos del sol són tots els entrebancs que tindràs durant el dia i que lluitaràs per treure cap i poder seguir endavant. Donaràs llum a tot un seguit de muntanyes i paisatges inamobibles i fixes que no els pots canviar mai passi el que passi, és el cas d'aquelles coses o persones que tens sempre al teu costat. I un cop acabi el dia les onades del mar s'emportaran tots els rajos del dia i així tota la vida i totes aquelles vivències que han transcorregut durant unes hores quedaràn recollides en un mar ple de memòries i records.

Això és el que he trobat a dintre de la fotografia, imagino que si la mires d'aquí uns anys potser trobaria altres coses, no ho sé...Ara per ara veig això, miraré de penjar més fotos i analitzar-les...Espero els vostres comentaris sobre el que en penseu o el que representa per vosaltres aquesta sortida de sol, o sinó hi esteu d'acord amb alguna cosa... Crec que ens podem intercanviar grans opinions...

Fins aviat!

Formigueta.

viernes, 20 de mayo de 2005

Formigueta

Primer de tot donar una explicació al nom del blog i el perquè d'aquest blog. El nom de Formigueta és gràcies a l'entrenador de bàsquet que en un entrenament i davant una errada meva va sortir de la seva boca un... ¿On vas Formigueta?? Immediatament jo em vaig aturar i pel meu cap només va passar el nom de formigueta i perquè m'havia pogut dir això...

Després de reflexionar durant uns dies vaig analitzar la paraula i el que podia significar per mi i vaig arribar a la següent conclusió, per mi una formigueta és un ésser insignificant, molt treballador i sempre va passet a passet. A partir d'aqui cadascú pot extreure diferents visions...

I el perquè d'aquest blog és perquè després d'aquesta época de reflexió amb el meu amic Ivan, perquè no expressar tot el que em passa pel cap i compartir-ho amb altra gent?? Espero que pugui ser un lloc d'intercanvi d'opinions i de tot el que se'ns pugui passar pel cap.