tag:blogger.com,1999:blog-13046197.post413218109860950006..comments2007-05-03T00:14:01.288+02:00IceXavihttp://www.blogger.com/profile/06346175901862450805noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-13046197.post-71961356889405690482007-05-03T00:14:00.000+02:002007-05-03T00:14:00.000+02:00"I crec que és la millor fotografia que pot reflectir el meu estat ara mateix, aquell veler enmig de tot un mar immens i ple d'incògnites que suposes i esperes resoldre algun dia..." o.... pots veure un veler embolicat per una posta de sol indescriptible, enmig d'un mar inmens que t'obre les portes a una vida plena de possibilitats, oprtunitats i rica en experiències. I saps la millor part de la fotografia estimat Xavi? Que el timó està a les teves mans i el rumb el decideixes tu.<BR/><BR/>Gràcies per deixar-me estar a l'altra banda de la fotografia.<BR/>Bonanit<BR/>NNnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13046197.post-65876594471925990552007-04-24T15:14:00.000+02:002007-04-24T15:14:00.000+02:00Hem d'assumir que el desequilibri forma part de la vida, que mai estarem bé permanentment en tots els aspectes de la nostra realitat, i que de vegades passen petites o grans coses que et fan sentir viu i val la pena aprofitar-les. Si només pensem en el passat o en el futur o en totes les coses que han de ser i no són no veurem el present, els petits rajos de sol k passen entre els núvols; després es pot tornar a quedar un día totalment cobert o amb un sol radiant, però això no ho sap ningú; i només per aquest sol passant entre les esquerdes i fent aquelles línies brillants, transparents i iluminades val la pena un somriure... Sí, hi ha caps de setmana memorables i inesperats i aquest n'ha estat un...Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-13046197.post-60495087202173372122007-04-24T00:42:00.000+02:002007-04-24T00:42:00.000+02:00Tenir un equilibri en totes aquestes vides és complicat..de fet, jo mai ho he aconseguit... No hi ha raons, ni motius per explicar-ho però supsoo que tot forma part del cicle de la vida.. Les coses passen i en venen d'altres...millors o pitjors...però diferents. Si és ben cert que n'hi ha que per molt que es vulgui són impossibles d'oblidar i que ens marquen per sempre... I és que quedar-se amb els records no és del tot dolent sempre i quan no facin mal recordar-los.<BR/><BR/>La vida està plena de moments i estats complicats però estic segura de que al final sempre et posa al teu lloc,amb qui i on et correspon. <BR/><BR/>Molt xula la foto! Un petó!<BR/><BR/>CrIs...Anonymousnoreply@blogger.com