Avui torno a escriure, i començo amb el títol d'una cançó molt maca, perquè fa molts dies que la tinc al cap i em ve de gust compartir-la amb vosaltres, us la presento acompanyada d'una fotografia molt especial per mi, la cançó diu moltes coses, us deixo que les descobriu vosaltres mateixos...
"Nadie puede guardar toda el agua del mar
en un vaso de cristal,
cuantas gotas tienes que dejar caer
hasta ver la marea crecer,
cuantas veces te ha hecho sonreir
esta no es manera de vivir,
cuantas lágrimas puedes guardar
en tu vaso de cristal
si tienes miedo
si estas sufriendo
tienes que gritar salir
salir corriendo
Cuantos golpes dan las olas
a lo largo de un dia en las rocas,
cuantos peces tienes que pecar
para hacer un desierto del fondo del mar,
cuantas veces te ha hecho callar
cuanto tiempo crees que aguantaras,
cuantas lágrimas vas a guardar
en tu vaso de cristal"
La fotografia està feta a la Platja d'Orio al País Vasc aquesta Setmana Santa, després de que l'Ivan i jo, després de muntar la tenda de càmping, vàrem començar a conèixer una mica el nostre entorn... I el més bonic de tot va ser la qüestió que tots dos teníem al cap i que vam estar comentant durant una bona estona... I és que és un lloc molt especial, acollidor i tranquil per passar l'estona amb una persona especial!!
Avui ho deixo aquí, espero tornar aviat per aquí...
Una abraçada!
Formigueta!
