domingo, 25 de septiembre de 2005

Una de records...

Avui toca una foto dedicada als records...Sempre he comentat que per mi el mar, les onades, la platja,...És com un gran magatzem de records...Doncs aquí us mostro una altra fotografia de les meves vacances però aquesta és d'Àguilas, un poble de la província de Múrcia. Està feta a les 2 de la matinada assegut a les pedres d'un espigó on hi havien unes barques surant sobre la superfície...

Recordo que no va ser un bon dia...I vaig decidir evadir-me del món i marxar a escoltar el soroll de les onades contra les pedres... I va ser aquí on vaig fer la foto, és molt simple però m'inspira molta tranquilitat, només de pensar en aquell moment se'm posen els pèls de punta...La veritat que en aquell moment van passar per la meva ment moolts records, dels bons i dels dolents...Però cal seguir endavant vivint i disfrutant del present, sabent que formen part de mi i que estan allà!

I com sempre he dit, en aquesta vida tot s'acaba, tant les coses bones com les dolentes, per tant intentem viure els nostres dies de la millor manera possible! I mirar poques vegades enrere i tenir sempre la mirada endavant!!

Avui ho deixo aquí...;)

Una abraçada!!

Formigueta!

P.D: Una canço: "No puedo enamorarme de ti" de Joquín Sabina en el disc homenatge a Antonio Flores.

jueves, 15 de septiembre de 2005

Vacances...

Després d'una llarga temporada sense poder escriure degut a vacances i exàmens torna a ser l'hora d'escriure una miqueta i de mostrar algun rècord d'aquestes vacances...
Avui exposo una fotogràfia molt especial, feta l'onze d'agost del 2005 a Vinaròs durant un llarg passeig pel port de Vinaròs...



La foto és molt similar a la segona que vaig mostrar però aquesta està feta sobre les 20:00 del vespre quan s'acaba el dia i la veritat que els rajos del sol que dónen la nostra vida queda molt ben reflexat en el nostre mar de grans records...

La veritat que poca cosa a dir...només us deixo que la gaudiu!! Ahh i com no us recomano una cançó molt maca que sonava per aquelles terres...És de Franz Ferdinand i es diu "Matinee".

Fins aviat!Vagi bé!

Formigueta.

jueves, 4 de agosto de 2005

Una de música...

Amb l'arribada de l'estiu i estant a casa... Tens la oportunitat d'escoltar molta música i no només escoltar-la sinó intepretar la cançó i trobar-li el que ens vol transmetre...

N'he trobat algunes moolt interessants aviam que us semblen, i aviam si entre tots podem augmentar la llista...


Cançons per oblidar -->
  • Alea - La persona equivocada
  • Elefantes - Al olvido
  • Rafa Pons - La partida
  • Lucas Masciano - Al diablo con todo
  • Fran Perea - Punto y a parte
Cançons per demanar disculpes -->
  • Sau - Ningú ens mourà d'aquí
  • Los Secretos - Pero a tu lado
Cançons per seduir / enamorar -->
  • Carlos Baute - Te regalo
  • MClan - Miedo
  • Manolo Garcia - Si te vienes conmigo
  • David Broza - Raquel
  • Carlos Chaouen - Si yo fuera (Seré II)
Cançons per recordar -->
  • Rosana - Si tu no estas aquí
  • El Canto del Loco - Te recuerdo
  • Juanes - Volverte a ver
  • Celtas Cortos - La senda del tiempo
  • Loquillo - Cuando fuimos los mejores
  • Casa Rusa - Quien guió mi ayer
  • El sueño de morfeo - Nunca volverà

Bueno...de moment he arribat fins aquí, potser alguna cançó podria estar en un altre lloc, ho podem comentar tb...espero les vostres suggerencies i aviam si entre tots podem elaborar grans cd's de música...

Fins aviat!

Petonets!

Formigueta!!

lunes, 18 de julio de 2005

A recrear-se...

Primer de tot demanar disculpes per tot aquest temps que he estat desconectat del blog, però la feina i els exàmens m'han desbordat, ara espero poder agafar el bon ritme d'abans... ;) Aviam que tal...De totes maneres moltes gràcies a tots els que llegiu el meu blog, estic molt content de la quantitat de visites que rebo, un altre cop, gràcies!!

Avui us presento una lluna molt especial, una lluna retratada a la pista forestal de Teià, una nit del més de juny del 2005...La cançó d'aquella nit era de "Savage Garden - Truly, Madly Deeply", una cançó plena de sentiments i molt bons records.

La nit era molt tranquila i el cel estava núvol però després d'estar una estona perseguint la lluna vam ser capaços de trobar-la d'entremig els núvols, llavors vaig aprofitar per treure la camèra i fer-li una bona instantània, es veu una mica pixel·lat però val la pena veure la nostra ànima latent tant de prop vigilant els nostres moviments.

Us deixo que contempleu la fotografia, ja em direu que tal...

Fins aviat!

Formigueta.

miércoles, 1 de junio de 2005

Alba tranquil•la…

Aquesta foto és del mateix viatge a Murcia l’estiu del 2004 però està a feta a l’autopista A7, a l’alçada del peatge de Sagunt. Mentre començàvem les nostres vacances…

Crec que no cal comentar gaire aquesta foto ja que la pròpia llum tènue i els pocs fenòmens naturals que es visualitzen ja incita a la relaxació i a deixar-se portar per la pròpia imatge. No estaria malament poder-la visualitzar escoltant la cançó de “Evanescence – My immortal”, aquesta la vaig compartir amb una amiga i la veritat que la cançó no te desperdici…

Ja em direu…

Fins aviat!

Formigueta.

miércoles, 25 de mayo de 2005

Llunes & Musica...

Primer de tot agraïr-vos a tots els que llegiu el meu blog les visites i donar-vos les gràcies pels vostres comentaris, la veritat que això ajuda molt a seguir escribint, moltes gràcies! Com he llegit al blog de l’Anna ella observava la fotografia anterior amb una cançó, concretament aquesta: “Hird - I love you my hope”.
En aquesta següent fotografia us convido a que l’observeu escoltant una canço molt maca “Pearl Jam – Man of the hour” (B.S.O de la pel•lícula Big Fish). La fotografia està feta a una pista forestal de Premià, un divendres a la nit del més d’abril d’aquest mateix any amb el meu amic Ivan.

Aquí enlloc de sol està la seva companya…la Lluna. Els que em coneixeu ja sabeu que m’encanta “perseguir les llunes”. Crec que la lluna es deixa veure per la nit com una ànima latent, mentre nosaltres estem dormint (o no…) ella està amb nosaltres i vigila els nostres moviments, ella ho veu tot…(cases iluminades) I s’assegura de que les coses que tenim fixes a la nostra vida (muntanyes) no trontollin ni un pèl i no les perdem, s’avança a tots els entrebancs que sortiran al dia següent, és la primera en veure’ls i li dirà al sol per on ha de sortir per poder-los superar (núvols) i és la responsable de seguir donant vida (reflex sobre el mar) a totes les nostres memories i records que neden pel mar perquè no se’ns oblidin i sempre els recordem.

Espero que us provoqui la mateixa sensació de tranquilitat i benestar que em provoca a mi l’observació d’aquesta fotografia.

Fins aviat!

Formigueta.

lunes, 23 de mayo de 2005

A l'Alba...

Què ens suggereix l'alba??
Sempre que puc m'intento escapar a la platja per veure la sortida de sol, és un moment que m'inspira molta tranquilitat. Només cal estirar-se una estoneta a la sorra, esperar a que surti el sol i llavors retratar-lo, us asseguro que val la pena... La fotografia que mostro és de la platja de Màlaga una matí d'agost del 2004.


Un cop feta la fotografia, quan la tornes a mirar hi pots veure moltes coses a dintre, jo crec que cada foto te el seu significat i segur que se'n poden trobar mils...I depenent del moment de la teva vida on en trobes pots trobar unes coses o unes altres. Ara us comentaré el que jo hi veig en aquesta fotografia...

Començaré describint les coses més generals, al veure la foto pots pensar que el dia comença o acaba, per mi al mirar aquesta foto és quan comença un nou dia. El sol representa la vida de la persona, de l'ésser humà, que lluita per donar llum i obrir-se pas al món.
Els núvols per on intenten sortir els rajos del sol són tots els entrebancs que tindràs durant el dia i que lluitaràs per treure cap i poder seguir endavant. Donaràs llum a tot un seguit de muntanyes i paisatges inamobibles i fixes que no els pots canviar mai passi el que passi, és el cas d'aquelles coses o persones que tens sempre al teu costat. I un cop acabi el dia les onades del mar s'emportaran tots els rajos del dia i així tota la vida i totes aquelles vivències que han transcorregut durant unes hores quedaràn recollides en un mar ple de memòries i records.

Això és el que he trobat a dintre de la fotografia, imagino que si la mires d'aquí uns anys potser trobaria altres coses, no ho sé...Ara per ara veig això, miraré de penjar més fotos i analitzar-les...Espero els vostres comentaris sobre el que en penseu o el que representa per vosaltres aquesta sortida de sol, o sinó hi esteu d'acord amb alguna cosa... Crec que ens podem intercanviar grans opinions...

Fins aviat!

Formigueta.

viernes, 20 de mayo de 2005

Formigueta

Primer de tot donar una explicació al nom del blog i el perquè d'aquest blog. El nom de Formigueta és gràcies a l'entrenador de bàsquet que en un entrenament i davant una errada meva va sortir de la seva boca un... ¿On vas Formigueta?? Immediatament jo em vaig aturar i pel meu cap només va passar el nom de formigueta i perquè m'havia pogut dir això...

Després de reflexionar durant uns dies vaig analitzar la paraula i el que podia significar per mi i vaig arribar a la següent conclusió, per mi una formigueta és un ésser insignificant, molt treballador i sempre va passet a passet. A partir d'aqui cadascú pot extreure diferents visions...

I el perquè d'aquest blog és perquè després d'aquesta época de reflexió amb el meu amic Ivan, perquè no expressar tot el que em passa pel cap i compartir-ho amb altra gent?? Espero que pugui ser un lloc d'intercanvi d'opinions i de tot el que se'ns pugui passar pel cap.