Cavalleria...

Avui és una d'aquestes nits de dilluns en que estàs molt cansat però tens masses coses al cap com per ficar-se al llit sense intentar entendre-les o esbrinar perquè succeeixen... Ara feia molt que no escribia en el meu raconet per manca de temps i de fotos però crec que ho necessito i es que a vegades em succeeix en que hi ha moments en que em passen totes les coses alhora i moments en que no em passa res, o tot són moments bons o moments dolents... És dificil trobar un equilibri...

Sempre m'he preguntat com és que no puc o no sóc capaç de tenir un cert equilibri en totes les coses que faig... Mai he pogut estar bé en la vida personal, en la professional, en la vida social i en la vida familiar alhora... Potser demanar que tot funcioni bé i alhora pot ser una mica egoísta però m'he trobat molt poques vegades en que em funcionin 2 d'aquestes "vides" alhora, i les 4 crec que encara no he tingut el plaer... Però bueno... suposo que ho aconseguiré...

I avui... Per què això?? Perquè ja porto un cúmul de situacions a sobre bastant importants i us presento el punt d'inflexió on crec que van començar els canvis...

Va ser aquesta Setmana Santa a Cavalleria (Menorca), on vaig tenir la oportunitat de fer una reflexió molt profunda i un intercanvi d'opinions molt interessant a partir d'un sopar improvitzat i nascut de la... ¿"casualitat"? (si existeix perque jo crec que no...).

I crec que és la millor fotografia que pot reflectir el meu estat ara mateix, aquell veler enmig de tot un mar immens i ple d'incògnites que suposes i esperes resoldre algun dia...

Però bueno es tracta de ser sempre positiu i mirar endavant! Això és el que he aprés aquest cap de setmana... Perquè darrere d'una situació o un moment dolent sempre pots treure un somriure ja què crec que les coses no venen soles i si passen és per alguna raó o perquè han de venir d'altres... No sabrem si seran millors o pitjors però segur que altres...

Bueno... Com sempre acabo dient molt i no dient res, però jo crec que m'he entés una mica i m'ha servit com a mínim per endreçar algunes coses....

I us deixo amb una cançó per quedar-se mirant aquesta posta de sol que de veritat es per deixar-se portar... És de Ben Harper i es diu "Blessed to be a witness".

Sé que he trigat molt en escriure... Espero actualitzar més sovint ara... Disculpeu l'espera tan llarga però he intentat endreçar una mica el meu cap abans d'escriure qualsevol cosa pero ja veieu que no és fàcil... Ens veiem aviat!

Una abraçada!

Formigueta!