"On tot comença..."

Suposo que tots tenim moments... I avui, aquesta plàcida nit he tingut jo el meu moment i la meva necessitat d'escriure, potser perquè em ve de gust, potser perquè ho necessiti no ho sé... Però em ve molt de gust compartir una fotografia molt especial per mi d'aquest estiu a Ericeira (Lisboa) on queden reflectits molts dels meus sentiments que em passen ara mateix pel meu cap i per acompanyar-la res millor que una cançó de Fito...

"[. . .] Y todas las noches, me acuerdo de ti
y te olvido cada día
y vuelvo a ser un loco
para sobrevivir, a la locura de la vida [...]

[. . .] No me sale bien la cuenta de la vida

O me sobran noches o me faltan dias

Todos los minutos que no he estado contigo

Ahora son demonios que viven conmigo

Puedes encontrarme cerca del final

Porque todo empieza cerca del final.

Espero que la disfruteu tant com jo i us pugui fer reflexionar com m'ho fa a mi... Espero tornar aviat per aquí...

Una abraçada!

Formigueta!