domingo, 3 de diciembre de 2006

Vivir o escapar...

Avui diumenge torno a escriure... Tinc moltes idees al cap i no sé per on començar ni si realment em podré expressar correctament, intentaré anar per parts i fer-ho de la millor manera possible...

Primer de tot un tema que em preocupa molt, les pors... Perquè tenim tantes pors?? Pors que no ens deixen actuar com volem per si un cas... Per si actuem malament, per si ens equivoquem... Perquè???

Crec que ens hem de tirar a la piscina de cap i no pensar tant les coses, que tenim a perdre en aquesta vida?? Una feina? un amic/ga? uns diners? Si es la feina en podem trobar una altre, un amic/ga? Si perdem un amic/ga per dir les veritats a la cara (siguin bones o dolentes) es que realment no vol ser amic/ga nostre, els diners? Avui en dia els diners venen i van, i no ho són tot a la nostra vida...

Però com costa ser valent, sempre trobem un "però" (almenys jo) i tot són dubtes i preguntes que ens fem amb l'inici "I SI..." faig aixo, miro allò altre, no funciona, ho espatllo... tot és queda en preguntes mentals que mai o poques vegades arriben a fets reals!

Considero que no ens hem d'enganyar nosaltres mateixos per no enganyar a ningú i saber o intuir per on volem anar a parar... Perquè crec que en el fons tots sabem el que volem i encara que la mar estigui moguda sempre tenim l'objectiu present...

Crec que el que he escrit ho reflexo amb la foto que mostro de l'estiu a Ericeira (Lisboa), la mar estava moguda però sempre tenia el sol enlluernant... I com molt bé diu la cançó de Moby & Amaral --> Escapar!



Es el principio y el fin
Así me siento yo hoy

Abre las puertas de la percepción
Usa el poder de tu imaginación
Aunque no puedas mirar hacia el sol
Sabes que sigue brillando

Piensa en las cosas que te hacen sentir
Cada segundo vivir o escapar
Este momento y la gente al pasar
Sientes por dentro que todos se van

Desde el principio al fin
Sólo quisimos vivir
¿por qué es tan difícil creer
que no habrá un mañana jamás?

Abre las puertas de la percepción
Usa el poder de tu imaginación
Aunque no puedas mirar hacia el sol
Sabes que sigue brillando

Piensa en las cosas que te hacen sentir
cada segundo vivir o escapar
Este momento y la gente al pasar
Sientes por dentro que todos se van
hacia el sol...hacia el sol...

Abre las puertas de la percepción
Usa el poder de tu imaginación
Aunque no puedas mirar hacia el sol
Sabes que sigue brillando por tí

Piensa en las cosas que te hacen sentir
cada segundo vivir o escapar
Este momento y la gente al pasar
Sientes por dentro que todos se van
Sientes por dentro que todos se van...

Espero que us hagi agradat tant la reflexió com la foto y la cançó, espero els vostres comentaris i els vostres punts de vista!!

Una abraçada!

Formigueta!

4 comentarios:

Anónimo dijo...

supongo q el miedo a fallar es lo q nos impide a veces vivir...no se...supongo q es mas facil quedarse como estamos a arriesgarnos a que las cosas no salgan como nos gustarian,,,

igual deberiamos dejar ese miedo a un lado o seguir con êl , q mas da...pero seguir al fin y al cabo

un abrazo niño...

Anónimo dijo...

A vegades aquestes pors fan que ens costi avançar cap allò que volem...però tinc clar que al final allò que desitjes acaba arribant!

És una cançó que et fa reflexionar i veure que la vida és una constant presa de decisions i que cal arriscar-s'hi per ser feliç!

Cris!

Anónimo dijo...

FELICITATS XAAAAVVVIIII!!!!
Ahir vas fer 24 anys!!! Enhorabona! Que tinguis uns feliços 24 anyets (que ja no són poquets) i que siguin per a no oblidar mai....que siguin per a dir: "Quan jo tenia 24 anys....",o "Tot va començar quan jo tenia tot just 24 anys..." jeje;)
Un petó ben gros d la teva amiga Ester

Anónimo dijo...

Gracies per intiresnuyu iformatsiyu