Avui toca una foto dedicada als records...Sempre he comentat que per mi el mar, les onades, la platja,...És com un gran magatzem de records...Doncs aquí us mostro una altra fotografia de les meves vacances però aquesta és d'Àguilas, un poble de la província de Múrcia. Està feta a les 2 de la matinada assegut a les pedres d'un espigó on hi havien unes barques surant sobre la superfície...
Recordo que no va ser un bon dia...I vaig decidir evadir-me del món i marxar a escoltar el soroll de les onades contra les pedres... I va ser aquí on vaig fer la foto, és molt simple però m'inspira molta tranquilitat, només de pensar en aquell moment se'm posen els pèls de punta...La veritat que en aquell moment van passar per la meva ment moolts records, dels bons i dels dolents...Però cal seguir endavant vivint i disfrutant del present, sabent que formen part de mi i que estan allà!
I com sempre he dit, en aquesta vida tot s'acaba, tant les coses bones com les dolentes, per tant intentem viure els nostres dies de la millor manera possible! I mirar poques vegades enrere i tenir sempre la mirada endavant!!
Avui ho deixo aquí...;)
Una abraçada!!
Formigueta!
P.D: Una canço: "No puedo enamorarme de ti" de Joquín Sabina en el disc homenatge a Antonio Flores.
3 comentarios:
Hola Xavi!
He recuperat la direcció del teu blog al pc nou.
Feia temps k no hi entrava, i veig ke has actualitzat poc...
La foto d'abans és mol maca, és d'aquelles fotos que quan te les mires, recordes el moment exacte en el que la vas fer, així com quins erens els teus pensaments, preocupacions i sentiments que t'omplien. I no només això, sinó que tanques els ulls i segueixes veient aquell paisatge, sentint l'aire sobre teu, igual que el dia que vas prendre la fotografia. Sovint ens passa, a molts...la memòria no és infinita, però els bonics o dolents moments, per detalls que siguin no són fàcils d'oblidar.
La veritat sk se't dona molt bé la fotografia...stas fet tot un mestre!
Les últimes paraules del comentari, m'han commugut, i és per això ke m'he decidit a escriure. Hi estic d'acord, s'ha de mirar endavant i aprendre del que tenim al darrere; que ens serveixi si més no, per millorar com a persones i sentir-nos agust amb nosaltres mateixos.
Viu, gaudeix i sigues feliç, que de vida només hi ha una.
Petons,
ESTER
Publicar un comentario